1-O jornada històrica

Al meu col·legi electoral -com gairebé arreu d'aquest petit país- hi va haver moments de iuiu i d'altres de gran alegria. Una hora abans d'obrir (gooool de la Generalitat, hi haurà cens universal) ja estava ple, hi havia els Mossos que aixecaven acte i marxaven, no gaire lluny, des del col·legi se'ls podia veure. Preguntaven qui era el responsable, no entenien que èrem tots. Es va obrir bé a les nou en punt, però durant el matí el sistema informàtic no rutllava del tot bé i anava lent, els atacs ja coneguts. El pitjor moment va ser quan per megafonia van anunciar que venia la Guardia Civil. Nervis, molts nervis. Però ningú marxava, uns van anar a la sala on hi havia les urnes i van seure a terra. Allò de la resistència pacífica i tal. D'altres vam anar a la porta d'entrada per tal que no poguessin entrar. Per sort no van venir, falsa alarma. Sí, van ser moments complicats, ja sabíem i havíem vist les càrregues policials que s'havien produït en altres llocs, estem al segle XXI i twitter és molt útil en dies així, com també ho és la ràdio sempre a sobre. Al meu poble, dels tres col·legis electorals que hi ha, van pactar tancar-ne un (el més petit) per tal de centrar els esforços en els altres dos. Coses. A la tarda, juga al Barça. Des de mig matí un clam majoritari en contra de que es jugui el partit. Primer sembla que no es jugarà, però al final es juga a porta tancada. A mitges. Estil Bartomeu, ni una cosa ni l'altra. Deixeu-me aplaudir (jo que he estat tan crític) a la Grada d'Animació que va proposar una invasió pacífica del camp al minut 1. D'això devia tenir por. Vilarrubí i Moix els dos noms de la dignitat dins d'una nefasta junta dimiteixen. Estic convençut que l'1-O va ser l'inici del final de Bartomeu, tard o d'hora caurà. Llàstima, ja se sap el soci, que el vot de censura no va tirar endavant. Tornem a l'important, a la tarda tot ja anava millor, menys cues i el sistema informàtic funcionava amb més eficàcia. Recompte: bona participació per les condicions que teníem i victòria aclaparadora del sí. Vam votar, quan ens van dir que no ho faríem. Sí, en blac o no. Vam guanyar davant d'un estat que no van ser capaços de trobar ni una sola urna que tenia la gent a casa seva, a les esglésies i, fins i tot, en nínxols; aquests herois; els que van dormir als col·legis i, sobretot, els ferits que són la dignitat d'un poble. Ara, espero que el Parlament, tal com va prometre, apliqui els resultats de l'1-O amb la DI. Visca la democràcia! Salut i República! Visca el Barça!