El mercato culer

Aquest mercat de fitxatges de l'estiu 2016 ha estat un dels més moguts que recordo en els últims anys a Can Culer, tant en les incorporacions com en les sortides. La principal persona encarregada d'aquesta funció en l'organigrama blaugrana és Robert Férnandez, que considero que està fent una bona feina en la seva funció i amb una clara línia definida, sense fer els típics fitxtges que podria fer la portera de Núñez. Fer-ho bé no vol dir fer-ho perfecte hi segueix havent coses a millorar, sobretot el model i la gestió de La Masia, però avui no vull concentrar-me en aquest tema. En total hi ha hagut sis incorporacions: Denis Súarez (3,5M€), Umtiti (25M€), Lucas Digne (16,5 + 4M€), André Gomes (35 + 20M€), Cillessen (13 + 2M€) i Alcácer (30 + 2M€). De sortides n'hi ha hagut un total d'onze -tot i que molts d'aquests jugadors ja no comptaven per Luis Enrique-: Sandro (0M€), Alves (0M€), Bartra (8M€), Bravo (16 + 4M€), Halilovic (5M€), Adriano (0,6 + 1,2M€), Montoya (lliure), Song (lliure), Vermaelen (cessió), Douglas (cessió), Samper (cessió) i Munir (cessió). Denis Suárez ha estat dos anys fora ha progressat, evolucionat i ha tornat al Barça, on no descarto que en 2 o 3 anys vista pugui ser titular i un dels pilars de l'equip, si l'entrenador el gestiona bé i, sobretot, si ell s'autogestiona correctament. Económicament bastant barat. La nul·la confiança de l'equip tècnic amb Marc Bartra, que s'ha venut al Borussia molt per sota del seu valor, ha fet necessari l'arribada d'un central, Samuel Umtiti, amb molta projecció i si el compares amb preus d'altres centrals com Stones acaba sortint bé de preu. Al lateral dret hi ha hagut canvi de peces, Digne per Adriano, a nivell futbolístic -el que és més important- crec que hi surts guanyant i molt, i a nivell econòmic ho veig millorable, sobretot el que has pagat a la Roma pel francès. El fitxtge que més dubtes em crea és André Gomes, interior de qualitat indiscutible però en una posició que tens overbooking i pot frenar la progressió de jugadors com Denis o Rafinha, tant de bo m'equivoqui, eh. Ha estat el fitxatge més car i, el que sospito, que ha estat més obra de Bartomeu i Floreta que de Robert Fernández i l'equip tècnic. A la porteria el tàndem i la rotació Ter Stegen - Bravo era insostenible, s'ha apostat encertadament per l'alemany, s'ha venut al xilè per un preu relativament baix dins les possibilitats del comprador i del venedor, i en comptes d'apostar pel jugador de La Masia, Jordi Masip, que havia fet una bona temporada al filial, s'ha preferit tirar de talonari (oh, quina sorpresa!) i fitxar a Jasper Cillessen, internacional i titular a l'Ajax i a la selecció holandesa. El 4t davanter possiblement és la posició en que els mitjans més ens han "bombardejat". Jo era pro Nolito, com Lucho, però Bartomeu i la directiva decideixen no fitxar-lo. A partir d'aquí, Munir fa un molt bon inici i juntament amb Arda Turan, crec, que podríen fer aquesta funció. Al final s'acaba apostant per Paco Alcácer bon davanter, jove i futurible titular (?), però acaba essent més car que les altres opcions. Han marxat jugadors que no tenien cap mena de rellevància pel futur de l'equip com Sandro, Montoya i Song sense poder treure ni un miserable cèntim... ¡Però ens hem estalviat la fitxa! Alves ha estat un cas especial, l'any passat va renovar quan tenia peu i mig fora del Barça es va incloure aquesta clàusula que aquest estiu el permetia marxar lliure, aquí poc s'hi podia fer... Alen Halilovic que ens l'havien venut com una futura superestrella (i ho podria haver estat) ha acabat a l'Hamburg, a baix preu després d'un any correcte a Gijón i sense lloc i sense confiança al Barça. S'han cedit 4 jugdors, que jo els divideixo en 2 grups. Els que se'n van perquè no pinten res aquí, Vermaelen i Douglas i els joves que se'n van a millorar, Samper al Granada amb Jémez, bona elecció i Munir al València amb Ayestarán, mala elecció. El temps dirà si les decisions són més o menys encertades, però aquest any crec que RoBÉrt ha fitxat bé (és que ho critico tot, eh!?) i que aquesta temporada 2016/2017 el Barça té un gran onze i un fons d'armari de luxe i, més enllà dels calers, puc dir amb el cap i -per què no dir-ho- també amb el cor, que tenim la millor plantilla del món. S'ha acabat el mercato, comença la temporada, comença el que més ens agrada el futbol (de clubs, perquè les seleccions...)

Embrutar la samarreta

Els debats sobre la samarreta sempre són presents a Can Culer, sobretot a l’estiu que és quan es presenten i l’activitat futbolera disminueix. Cadascú té la seva opinió estètica, uns volen franjes d’una manera o d’una altra, però no vaig per aquí, sinó pel tema de publicitat i logotips. Personalment la samarreta ideal, que a mi m’agradaria portar és totalment neta, amb l’escut, el nom, el dorsal, la senyera i si és necessari la marca que les fabrica, ja sigui Nike, Kappa o la mítica Meyba. Jo no voldria patrocinadors ni Qatar ni Samsung ni Amazon, per posar alguns exemples. No m’agrada l’escut de Campions del Mundial de Clubs ni el logotip del número de Champions que tenim. Ara deixem la ficció a un costat i passem a la pura realitat. A la temporada 2007-2008 Laporta i la seva junta decideixen incloure UNICEF a la samarreta. Que UNICEF no estigui present a la meva samarreta ideal no vol dir que no m’agradi portar UNICEF a la samarreta, ans el contrari, m’agrada i molt, és motiu d’orgull portar a la samarreta una organització que ajuda als nens pobres de països en vies de desenvolupament, i sempre és millor portar-ho al pit que al cul. Sóc radicalment contrari a portar Qatar (m’és igual si és Fundation o Airways, són els mateixos) a la samarreta. És conegut que una de les fonts de financiació per l’expansió de l’Estat Islàmic (ISIS) arriba precisament de països com Arabia Saudí, Qatar o Kuwait, això és innegable. Ens han venut que és imprescindible portar publicitat per competir a primer nivell bla bla bla, bla bla… D’acord, (digeu-me ingenu) però fins aquí ho puc entendre. Però, Qatar? Per què Qatar? Jo no vull portar Qatar pels motius que ja són coneguts i que he explicat anteriorment. A més a més, Qatar Airways actual patrocinador del Futbol Club Barcelona paga 35M€, quan el senyor Josep Maria Bartomeu ens havia promès al voltant de 60M€ en la passada campanya electoral. No m’ho crec que no hi hagin altres opcions superiors econòmicament i moralment. El Manchester United un club, a dia d’avui, molt inferior que el Futbol Club Barcelona cobra més del doble que nosaltres pel patrocini de la seva samarreta i el patrocinador no és Qatar ni Emirates, sinó Chevrolet una empresa automobilística nord-americana. O són molt mal negociants o aquí hi ha quelcom més (d’això l’expert és en segonpal, https://storify.com/segonpal/faus-i-la-samarreta). Com a culer, em dol portar aquesta tifa a la samrreta. Però, com que aquesta junta ho vol i la majoria dels socis compromisaris -els bonbarsalunistes- ho volen i encantats… He arribat a llegir -prevareu-vos- opinions de suposats socis o seguidors del Barça que diuen: “per fotre a Jordi Cases ja està bé que es renovi Qatar” (@qmolins). No té res a veure la querella de Cases amb Qatar, però vaja. D’altres justifiquen aquest patrocini dient que “altres clubs porten Fly Emirates o Etihad” (@mariobcn71). Doncs, d’això em queixo, vull diferenciar-me d’aquests clubs. Altres intel·ligents diuen coses com aquesta: “Firmar con Qatar también era de juzgado de guardia, estos querían pagar la ficha de Leo vendiendo palomitas y con rifas” (@jomitoca1). Clar tenim dues opcions, o firmar amb Qatar o no firmar amb ningú, molt lògic. La traca final, n’hi ha que encara “fan broma” -si se'n pot dir així- amb el tema dels atemptats: “doncs diuen que Qatar subvenciona ISIS i l’altre dia van atemptar contra una penya madridista a Irak…” (@PasuzuTweet). No cal afegir res més. Vergonyant. Poc ens passa

La Masia

Un dels majors problemes que tenim actualment al Barça és la -mala- gestió de la Masia. No cal ser un iaio per recordar que en un passat no massa llunyà la major part de l'equip era format a casa i, a diferència del que diu algun directiu, el nivell era excel·lent i l’èxit innegable. El 25 de novembre de 2012 en un partit al camp del Llevant, Tito Vilanova va jugar amb 11 jugadors fets a casa: Valdés; Montoya, Piqué, Puyol, Jordi Alba; Xavi, Busquets, Iniesta; Pedro, Messi i Cesc, cosa que, amb l’actual plantilla, seria molt difícil de fer i el nivell dels jugadors seria inferior al d’aquell equip. I en dues finals de la Champions, Roma el 2009 i Wembley el 2011, 7 dels 11 jugadors titulars van ser del planter, més d'un 63% de l'equip de Pep Guardiola. Els números, els títols i, el que és més important, el joc, al futbol base blaugrana, del cadet cap avall hi ha un nivell notable i sembla que funciona. En canvi els juvenils (l’A i el B) i el Barça B són un autèntic desastre. El Barça B el passat gener va començar a fitxar jugadors per evitar el descens a 3ª. Uns fitxatges que et van ajudar a mantenir la categoria de 2ªB, no per pujar al primer equip que és l'objectiu del filial, i que van resultar efectius a curt termini, però totalment innecessaris si mires de cara el futur. La transició entre Juvenils - Barça B - Primer equip s'està fent molt malament i crec que les dues persones amb més pes en aquest àmbit, que són Pep Segura i Gerard López, necessiten un canvi i posar-hi dues persones que donin la talla necessària a Can Culer. Aquesta gestió contrasta de forma notòria amb la que es va fer en l'anterior mandat de Joan Laporta i la gran aposta -encertada- pel planter, tant en jugadors com en l'entrenador, Guardiola. La principal cara visible va ser Txiki Beguiristain al que s'han de sumar altres persones que van treballar molt pel Barça. No dubto que, a dia d'avui, dins del Club hi ha molta gent (entrenadors, directors tècnics, jugadors i fins i tot algun directiu) treballadora i que intenta fer el millor pel Barça, però si la junta no s'hi posa la cosa no funcionarà com toca. Està clar que aposten més pels fitxatges que pel planter, ERROR. Un exemple n'és el lateral esquerre suplent. Abans de fitxar a Lucas Digne [16,5M€ + 4M€] podríes i hauríes d'haver assignat aquesta tasca a algú del filial, com podien ser Cámara o Grimaldo [0M€]. Això passa per una aposta de l'entrenador pel planter i aquest és un aspecte en el que Luis Enrique pot millorar. Aquesta setmana hem conegut les renovacions de Samper i Munir en el primer equip. És una bona notícia, Samper anirà molt bé per descarregar minuts a Busquets i, en el meu parer, el veig titular (si la progressió és l'adequada, evidentment) d'aquí uns anys, en canvi, a Munir, no li auguro un futur exitós al Barça i m'atraveixo a dir que els seus millors partits en el club ja han passat, però aquesta temporada es quedarà a fer de 4t o 5è davanter. Per acabar, recordar -a la junta i a un bon grapat de socis i seguidors del Barça- que la Masia és la nostra identitat, un pilar bàsic i d'aquí, en teoria, han de sortir els futurs cracs blaugranes per això és tan important cuidar-la i fer-ho bé.

Dolent per al Barça

Bo per al Barça. Aquest fou el lema de la candidatura de Josep Maria Bartomeu i Floreta en les passades eleccions a la predidència del Futbol Club Barcelona, que va guanyar. La junta directiva ha aprovat per una, preocupant, vergonyosa i indigne, àmplia majoria l'acord entre el Barça i la fiscalia pel "Cas Neymar". En el que la fiscalia demana penes de presó pel president Josep Maria Bartomeu i per l'ex-president Sandro Rosell. Bartomeu va anunciar que se sotmetria, ell i la junta directiva, a una cosa similar a una moció de confiança en assemblea de compromisaris i en el cas de perdre-la dimitirien, però per si de cas fallen els compromisaris (la majoria molt fidels a la junta) el pacte ja està fet. Bartomeu ha fet rodes de premsa i Cardoner ha anat als mitjans de comunicació a defensar el pacte per capgirar la truita en aquesta barbaritat i n'estic segur que molts socis desinformats o mal informats que s'han cregut aquest nyap que ha fet Bartomeu i companyia, ja sigui per les explicacions oficials del club (les que he anomenat abans) o per les explicacions dels mitjans i periodistes afins a la junta, que sabem qui són i ja els coneixem, i que en l'assemblea de compromisaris sortirà l'opció de la junta, guanyadora. La plataforma Manifest Blaugrana, presidida per Marc Duch, ha obert un procés d'adhesions a una Denúncia a la Comissió de Disciplina del Futbol Club Barcelona. Joan Laporta i 9 socis més, també, s'han presentat com a acusació particular en el "Cas Neymar". Dues iniciatives, que des del meu punt de vista són absolutament necessàries pel bé del nostre club. Jo no sóc cap expert en el tema jurídic, però no cal ser-ho per veure un pacte que culpa el Club, per culpa de la gestió de dos dels seus president i que ells queden nets, no és gens bo pel Barça. El Barça, un club centenari que és dels socis, ha de quedar emmerdat a la justícia per culpa de la gestió d'aquesta junta directiva? No. Això no és pot permetre i el mínim que podria haver fet Bartomeu, que ha preferit salvar-se a ell i al seu amiget a canvi d'imputar el Club com a persona jurídica, hagués estat dimitir. Sandro Rosell va mentir en el preu del fitxatge de Neymar, no costava res dir la veritat i molts socis ho haguéssim entès, perquè Neymar és un excel·lent jugador. En comptes de rectificar o fer marxa enrera, Bartomeu va seguir en el mateix discurs de supèrbia i prepotència, però quan ha arribat l'hora de la veritat, s'han acollonit i han acabat pactant, embrutant la imatge del Club. A Can Culer som "més que un club" i coses com aquesta, el patrocini de Qatar o la gestió de la Masia són coses que ens allunyen d'aquesta distinció que és única en el món i fan que siguem un club més com pot ser el Madrid, el Manchester United o el Paris Saint Germain, per exemple. Això no és bo per al Barça, és dolent per al Barça.

Temporada màgica

La temporada 2015 - 2016 el Barça ha aconseguit un doblet màgic, com va definir-ho Bartomeu i a més del doblet s'han aconseguit dos títols més, la Supercopa d'Europa davant el Sevilla guanyant 5-4 a la pròrroga amb l'últim i èpic gol de Pedro que ja se sabia que era el seu últim matx i va sortir a donar el títol i també, al desembre, el Mudial de Clubs, guanyant la semifinal davant el Guanzhou xinès amb un hat trick de Suárez i a la final contra el River Plate també 3-0 amb 1 gol de Messi i 2 de Suárez. L'inici de temporada va ser irregular, perdent la Supercopa d'Espanya contra l'Athletic Club perdent amb un global de 5-1 i derrotes de 4-1 com la del camp del Celta tot i anar força bé en Lliga. Llavors, és quan en un partit a l'estadi contra Las Palmas se'ns va caure el món a sobre, Messi és lesiona, 2 mesos de baixa. Però en aquest període Suárez i Neymar, sobretot el brasiler, van carregar-se l'equip a l'esquena fent un tram de temporada gairebé perfecte. Dia 21 de novembre el clàssic al Bernabéu, Messi està a la banqueta i al seu lloc hi juga un Sergi Roberto, que juntament amb Mathieu han estat el 12è i el 13è home de Luis Enrique. Els hi fas un bany 0-4 (2 Suárez, Neymar i Iniesta) sense el millor jugador de la història, els hi pintes la cara a casa seva una vegada més, històric. Un bon Barça arriba al tram final de temporada a la final de Copa amb uns 9 punts de marge sobre l'Atlético i uns 12 sobre el Madrid i a quarts de final a la Champions. Arriba el tram fatídic de la temporada, que comença amb la derrota 1-2 al clàssic del Camp Nou on s'homenatja a Cruyff que havia mort uns dies abans, Johan Cruyff l'home que ha convertit al Barça en el millor equip del món i de la història, implantant el seu estil futbolístic, al qual no hem de renúnciar, allargat per Guardiola (el millor entrenador de la història) a la banqueta i Xavi, Messi, Piqué, Iniesta, Busquets i companyia al terreny de joc. Després et fulmines l'avantatge de punts sobre els rivals i si vols guanyar la Lliga hauràs de guanyar els 5 partits que queden i l'Atlético t'elimina de la Champions a quarts de final, amb un penal a favor no assenyalat en el temps afegit del partit de tornada que si el transformaves forçava la pròrroga. A la Lliga compleixes l'objectiu amb un gran Messi i un Luis Suárez màxim golejador, bota d'or i pitxitxi que han fet guanyar la 24ena Lliga de la nostra història. A la Copa jugues la final contra un gran Sevilla, que quatre dies abans havia guanyat l'Europa League, un apassionat duel. T'expulsen a Mescherano i se't lesiona Suárez a més d'una actuació arbitral molt discutible i que, probablement, et va perjudicar. Tot i aquestes adversitats aguantes fins al final i el partit s'iguala, en l'últim minut, en nombre de jugadors. A la pròrroga marquen Alba i Neymar, els dos a passada meravellosa de Messi. Doblet aconseguit, on el trident han estat els més destacats i els referents de l'equip, però també hi ha les quatre estrelles del futbol de toc i la columna vertebral de l'equip: Piqué, Busquets, Iniesta i Messi. A més del treball imprescindible però no tan vistós de Ter Stegen i Bravo, a la porteria. En defensa Alba, Mascherano i Alves a més de Mathieu. Al mig del camp Rakitic on cal sumar-hi Rafinha (tot i la lesió) i al comodí Sergi Roberto. No vull acabar l'article sense destacar la importància de Luis Enrique (que ja és un mite de la nostra història) i el seu cos tècnic que han sabut gestionar molt bé i amb poques coses a retreure'ls. A Can Culer seguim sent els millors del món i ens toca gaudir d'aquesta època daurada del Futbol Club Barcelona. Visca el Barça i visca Catalunya!

Grada "d'animació"

La LFP ha ordenat al Barça posar una grada d'animació a l'estadi (o això ens diuen). M'agradaria recordar que, no fa massa, els Mossos d'Esquadra van recomanar al Barça no tirar endavant el projecte de la grada d'animació que en aquell moment va proposar la junta de Sandro Rossell. Senyor Josep Maria Bartomeu, a qui farem cas, a l'LFP o als Mossos? Jo em temo que aquesta junta acabarà fent cas al senyor Tebas i als seus amiguets. Hi ha moltes persones que de bona fe demanen una grada d'animació al (Nou) Camp Nou, però des del meu punt de vista, crec que no s'ha de fer aquesta grada d'animació per diferents motius. 1- En les grans ocasions, com partits de la Copa d'Europa o el clàssic, el Camp Nou es vesteix de gala i no falla mai. Recordo en partits de Champions o contra el Madrid uns mosaic formidables o tot l'estadi cantant l'himne a capella que feia posar la pell de gallina (o gallina de piel com diria el gran Johan Cruyff). Hi ha gent que li agradaria convertir el Camp Nou en un Anfield (camp del Liverpool) o en un Signal Iduna Park (camp del Borussia Dormund), dos estadis meravellosos amb una gran animació, però nosaltres tenim el Camp Nou, i a mi, sincerament m'encanta. 2- Al 2003, Joan Laporta i la seva junta entren a la presidència del Futbol Club Barcelona i a partir d'aquell moment expulsa als violents de l'estadi, una decisió encertadíssima, que Laporta va haver d'aguantar insults i amenaçes dels propis violents. Amb la possibilitat de la introducció d'una grada d'animació hi ha el risc (això ho han dit els Mossos d'Esquadra) que violents entrin a fer altres coses que poc tenen a veure amb animar. Estic segur que molta gent vol la grada per animar a l'equip pacíficament, però el risc que entrin d'altres que tinguin altres preferències que animar, és un risc que no cal córrer. 3- Si la junta crea aquesta grada d'animació i és controlada per la mateixa junta del club, si un dia les coses no van com és degut a Can Culer (esperem que no) la grada d'animació no criticarà ni farà càntics en contra la junta ja que són ells qui la controlen, serà una grada amb una llibertat "limitada". Busquem-nos menys problemes i disfrutem més del joc sublim d'aquest equip.

Messi, Suárez i Neymar

A dia d'avui és indubtable, excepte per algun periodista cavernari, que Messi, Suárez i Neymar són els millors jugadors del món i la millor tripleta atacant de la història d'aquest meravellós esport, el futbol. Els tres es porten a les mil meravelles dins i fora el terreny de joc, els tres és necessiten per tenir la seva millor versió. Quan un dels tres no està, no cal patir ja hi són els altres dos. Quan un dels tres no juga, no cal patir ja hi són els altres dos. Leo Messi és talent pur, no se'l pot descriure mitjançant adjectius, el millor per descriure'l és dir MESSI, no es pot fer de cap altre manera. Luis Suárez un golejador nat, olfacte pur, lluita incansable és un depredador de l'àrea (com diria Joan Maria Pou). Neymar Jr. és la samba al futbol: regats, lambrettas, slaloms, barrets i sotanetes que posen nerviosos als rivals i a més d'un d'allà la capital. Sota el Barça entrenat per Luis Enrique, els tres (amb el permís de tot l'equip, que és imprescindible) han alçat el Barça a l'Olimp del futbol mundial guanyant 5 dels 6 títols possibles en una sola temporada i aconseguint el triplet per segona vegada a la història del nostre club. Gols, gols i gols els tres en fan. Assistències, assistències i assistències els tres en fan. Màgia, màgia i màgia els tres en fan. Quan es canta l'onze (si és al Camp Nou ho fa el mític Manel Vich) al porter rival li començen a tremolar les cames ho han patit bons porters com Keylor Navas, Gorka Iraizoz, Hogo Lloris, Joe Hart i porters històtics com Buffon, Neuer o Casillan s'han vist supertats per aquestes tres grans bèsties futbolístiques. (quasi) tot el món del futbol s'ha rendit a la MSN en són un exemple Maradona, Cruyff, Pelé, Sir Alex Ferguson, Pep Guardiola, Henry o Hristo Stoichkov en són un exemple. A Can Culer la gent estem molt feliços amb el 9, el 10 i l'11 i cada setmana ens ho passem pipa veient-los jugar, sense oblidar l'excel·lent treball de la resta de l'equip. Llarga vida a aquest Barça i llarga vida a aquest formidable trident!