1-O jornada històrica

Al meu col·legi electoral -com gairebé arreu d'aquest petit país- hi va haver moments de iuiu i d'altres de gran alegria. Una hora abans d'obrir (gooool de la Generalitat, hi haurà cens universal) ja estava ple, hi havia els Mossos que aixecaven acte i marxaven, no gaire lluny, des del col·legi se'ls podia veure. Preguntaven qui era el responsable, no entenien que èrem tots. Es va obrir bé a les nou en punt, però durant el matí el sistema informàtic no rutllava del tot bé i anava lent, els atacs ja coneguts. El pitjor moment va ser quan per megafonia van anunciar que venia la Guardia Civil. Nervis, molts nervis. Però ningú marxava, uns van anar a la sala on hi havia les urnes i van seure a terra. Allò de la resistència pacífica i tal. D'altres vam anar a la porta d'entrada per tal que no poguessin entrar. Per sort no van venir, falsa alarma. Sí, van ser moments complicats, ja sabíem i havíem vist les càrregues policials que s'havien produït en altres llocs, estem al segle XXI i twitter és molt útil en dies així, com també ho és la ràdio sempre a sobre. Al meu poble, dels tres col·legis electorals que hi ha, van pactar tancar-ne un (el més petit) per tal de centrar els esforços en els altres dos. Coses. A la tarda, juga al Barça. Des de mig matí un clam majoritari en contra de que es jugui el partit. Primer sembla que no es jugarà, però al final es juga a porta tancada. A mitges. Estil Bartomeu, ni una cosa ni l'altra. Deixeu-me aplaudir (jo que he estat tan crític) a la Grada d'Animació que va proposar una invasió pacífica del camp al minut 1. D'això devia tenir por. Vilarrubí i Moix els dos noms de la dignitat dins d'una nefasta junta dimiteixen. Estic convençut que l'1-O va ser l'inici del final de Bartomeu, tard o d'hora caurà. Llàstima, ja se sap el soci, que el vot de censura no va tirar endavant. Tornem a l'important, a la tarda tot ja anava millor, menys cues i el sistema informàtic funcionava amb més eficàcia. Recompte: bona participació per les condicions que teníem i victòria aclaparadora del sí. Vam votar, quan ens van dir que no ho faríem. Sí, en blac o no. Vam guanyar davant d'un estat que no van ser capaços de trobar ni una sola urna que tenia la gent a casa seva, a les esglésies i, fins i tot, en nínxols; aquests herois; els que van dormir als col·legis i, sobretot, els ferits que són la dignitat d'un poble. Ara, espero que el Parlament, tal com va prometre, apliqui els resultats de l'1-O amb la DI. Visca la democràcia! Salut i República! Visca el Barça!

No vull

És imprescindible donar suport al vot de censura impulsat per Agustí Benedito. Mai com ara una moció de censura ha estat tan necessària i justificada. Per què? Doncs, perquè no vull que governin el club uns paios que ho fan des del rencor, posant una acció de responsabilitat a la junta de Laporta que després han perdrut; i, si no n'hi havia prou, van recòrrer i van tornar a perdre. No vull que governin aquells que durant anys han embrutat la samarreta amb Qatar (Fundation primer i Airways després) per un preu per sota del de mercat. No vull pas una dictadura. Ni vull aquells que van treure la presidència d'honor a Johan Cruyff. No vull que La Masia sigui poc important i, en conseqüència, no vull que els joves del planter marxin. No vull el model Florentino. No vull allunyar-me d'aquell model implantat per Cruyff que ens ha fet grans. Ni, per descomptat, vull incompetents que no saben fitxar ni vendre. No vull a qui menteix al soci amb les xifres dels fitxatges. Tampoc vull els que menteixen amb el tema del Seient Lliure. Ni, evidentment, vull que governi un expresident presidiari des de Soto del Real. No vull a qui ha estat condemnat per delicte fiscal. Ni a qui ha condemnat al club. Al Futbol Club Barcelona. No vull covards. No vull a qui ha fallat, quan van dir que no fallarien. Ni, obviament, vull ser irrellevant als organismes internacions i estatals. No vull als qui van menysprear Guardiola. Ni als que no van renovar a Abidal, mentint, com sempre. Ni Pete Mickeal. No vull als que s'han carregat la secció de bàsquet. Ni als que s'estan carregant el futbol. No vull que aquesta junta faci l'Espai Barça. No vull pas ambigüitat en vers Catalunya. No vull vendre a Messi, vull renovar-lo. Ni tampoc vull als que han tret UNICEF del pit. No no. No vull Santi Nolla. No vull Cristina Cubero. No vull Màrius Carol. Ni, és clar, el Grupo Godó. No vull Xavier Bosch. No vull Risto Mejide. No, tampoc, el Pelíkano Perearnau. No vull Xavier Sardà. No vull Ernest Benach. No vull Duran i Lleida. Ni, molt menys, Àngel Ros. No vull els Boixos Nois, Déu me'n guard. No vull José Luis Carazo. No vull Albert Lesan. No vull Marçal Lorente. Tampoc vull l'Àngel Pérez. Ni el Jordi Gràcia. No vull Javier Cárdenas. No vull Alfons Arús, ni molt menys. No vull Josep Pons. No vull pas Dagoberto Escorcia. No vull Anton Parera. Ni Josep Cuní. No vull Luís Racionero, i ara. No vull Cardoner i Casaus. No vull Sandro Rosell. No vull José Luís Núñez. Ni Joan Gaspart. No vull aquesta junta. No vull Josep Maria Bartomeu. Vull dignitat. Vull el Barça. Vull vot de censura! votdecensura2017.cat

¿Elecciones?

Estoy bastente seguro que a medio corto plazo vamos a tener elecciones. La primera opción es el voto de censura presentado por Benedito, es difícil pero no lo veo imposible y no se debe menospreciar, de esto ya se ocupan los nuñistas. Y la otra es que pase como el 2015, que a media temporada se caguen y convoquen elecciones. Sigo pensando que Laporta (sabiendo que él es el que más ha dado la cara por el Barça y el que más se quemado) tendría que implicarse más en la moción de censura, sino va a ser muy difícil ganar. Y, además, podemos caer en el error de planteárnoslo como un plebiscito sobre Benedito (los Godotis ya se ocuparán de ello, y muchos sociprupiataris se lo van a creer). Yo, al 200% con el voto de censura. Tengo bastante claro que tanto Laporta y Benedito van a volverse a presentar, por separado. Jan se lo va a preparar mucho mejor que en 2015 y, creo, que sería el gran favorito, seguro que llevaría nombres de peso en su candidatura. Y ojo con Benedito, que si ganara la moción se colocaría en muy buena posición y, sin duda, tendría un gran mérito. E incluso, podría ganar muchos votos de Lapo y antinuñustas. Después hay Freixa en un tercer plano que a día de hoy le veo pocas opciones de ganar pero con muchas opciones de hacer un buen papel y coger el voto de Bartu. Como candidato continuista el gran nombre es Cardoner, pero tal y como estamos ahora le veo con menos opciones que a Freixa. Ayer Romero dijo que Jordi Roche también podría presentarse como candidato tipo continuista, no lo veo. Y quedan los Jordi Farré o Víctor Font que con Laporta en escena no creo que puedan tener una base electoral sólida.

Laporta y elecciones

A mí me parecería perfecto que Laporta se presentara él al frente de su candidatura. Pero también os compro la idea de una candidatura laportista sin Laporta, ya que hay mucha gente que -injustamente- no lo traga ni lo votaría nunca, a lo mejor de este modo se pueden aglutinar más votos. Nombres interesantes los hay, XSiM (aunque lo dudo, porque hace poco se ‘desmarcó’ del entorno blaugrana en Rac1), Jordi Finestres, Elena Fort (estos dos me encantarían), Rafa Yuste o algún otro nombre más desconocido. Aunque si las elecciones son el 2018 creo que Jan va a ir delante. En este escenario, también creo necesario que Laporta intente llegar a un acuerdo con Benedito (lo veo difícil, pero), ya lo intentó en los últimos comicios a la desesperada y mal hecho. Me explico, creo que hay un votante bastante fidelizado con Benedito, más de 3000 en el 2015 contra Bartomeu del triplet y Laporta es un saco considerable de votos que podría ser clave y, IMHO, más de la mitad de éstos podrían ir a parar a Laporta. A nivel de nombres Laporta va muy bien, aunque en 2015 le sirvió de poco, no descartaría que pueda llevar a Puyol o Xavi, que ya ha dicho que es el entrenador que se asemeja más a Guardiola. A veure si podem fotre fora el nunyisme.

Gràcies, Johan

Per què un article donant gràcies a Cruyff en aquestes dates? Per dos motius: 1- Sempre s’ha de dir “Gràcies, Johan”. Gràcies, gràcies, gràcies. 2- La meva intenció inicial era fer balanç de l’any en clau blaugrana, però tenia tantes coses a dir sobre “El flaco”, que he decidit dedicar-lo, íntegrament, tal com es mereix, a ell. L’esdeveniment més important al Barça i, per extensió al món del futbol, en aquest 2016 ha estat, desgraciadament, la mort de Cruyff. El mestre. Un “dijous Sant” (24-3-2016) després de dinar me n’assebento del la mort de l’home més transcendent en la història del nostre club i, probablement, del futbol modern, Hendrik Johannes Cruijff, conegut com Johan Cruyff havia mort a causa d’un càncer de pulmó, que uns mesos abans li havíen diagnòstic, i al cos m’envaix una sensació estranya i, principalment pel sentiment d’una tristesa profunda, malgrat no conèixer-nos personalment. I se’m posa la “Gallina de piel”. Maleït càncer. Maleït tabac. Ens va agafar per sorpresa, amb el peu canviat, un parell de mesos abans, “El Flaco” ens va dir que, a la mitja part, anava guanyant el partit per 2 a 0. L’holandès volador ho va guanyar absolutament tot amb l’Ajax, res amb la selecció holandesa. Però és tan gran (parlo en present, perquè, en aquest sentit, Cruyff no morirà mai) que els títols és el que menys important. El llegat que ha deixat al futbol és immens, sobretot al Barça. Va arribar a Barcelona, era “el cinquè Bestle” i com a jugador, després de 14 anys (14, presicament) va tornar el somriure a Can Culer guanyant una Lliga i etzibant un 0-5 a Chamartín. Fora el camp, va fer tant o més que a dins, oposant-se al règim i al seu equip, el Reial Madrid, reivindicant els drets més bàsics dels ciutadans i les llibertats d’un petit país (com Holanda), Catalunya. Era una “ànima lliure”, com el definia el seu amic Laporta. Va tornar al Barça com entrenador i ens va tornar, per segon cop, el somriure. No és casualitat que dels 5 grans jugadors que viuen a l’Olimp del futbol: Di Stéfano, Pelé, Cruyff, Maradona i Messi; ell ha estat, de moment, l’únic que ha triomfat com a entrenador. A partir de la seva arribada ens canvia la mentalitat i passem a ser un equip guanyador, segurament, el millor en els últims 30 anys, gràcies a ell. Ens va dur la primera Copa d’Europa (i indirectament, la segona, la tercera, la quarta i la cinquena) de la nostra història, tan desitjada! A més a més, -ens- va portar el futbol total, el futbol modern, tal com el coneixem avui en dia. Una idea irrenunciable, la millor idea per jugar a futbol. I la gran sort que hem tingut i que seguim tenint, és que aquesta llavor que va plantar i va fer crèixer altres entrenadors i molts jugadors han fet crèixer, tot i que a vegades no ha crescut tant ni tant bé. Però espero, desitjo i anhelo que aquesta idea sigui la base del futbol i de l’èxit al Barça durant anys i panys. “Al fútbol siempre debe jugarse de manera atractiva. Debes jugar de manera ofensiva, debes ser un espectáculo.” – deia en Johan. Amén. Es va retirar d’entrenador, però va seguir activament lligat a l’entorn blaugrana, per sort nostra. Podríem dir que va assessorar a Laporta en la seva etapa com a president (2003-2010), va encertar de ple en les seves decisions, tant Frank Rijkaard, com Pep Guardiola (el seu deixeble) van ser mèrit total de la junta Laporta i Cruyff. Aquesta mateixa directiva va decidir donar-li la presidència d’honor del club. En un gran gest, també, va entrenar la selecció catalana, un partit anual (sí, és molt poc), però el més important fou el gest, un altre, amb el poble de Catalunya. La gran majoria de la massa social blaugrana li estem i estarem eternament agraïts, però és una llàstima que no sigui el 100%. Des del sector ranci nunyista estan obsessionats en treure-li mèrits i minimitzar l’impacte que ha tingut en el club de la seva figura. Són una minoria, però no tanta minoria als mitjans de comunicació i al poder, especialment a la junta. Per acabar, m’agradaria reivindicar fer-li un gran homenatge, una manera seria l'”Estadi Johan Cruyff”, a l’Ajax ja ho han fet, i aprofitant el “Nou Camp Nou”, seria ideal fer-ho. Però sóc un somiador (no l’únic), és molt més probable, lamentablement, que s’acabi anomenant “Qatar Stadium”. “Salid y disfrutad.” Etern 14.