Gràcies, Johan

Per què un article donant gràcies a Cruyff en aquestes dates? Per dos motius: 1- Sempre s’ha de dir “Gràcies, Johan”. Gràcies, gràcies, gràcies. 2- La meva intenció inicial era fer balanç de l’any en clau blaugrana, però tenia tantes coses a dir sobre “El flaco”, que he decidit dedicar-lo, íntegrament, tal com es mereix, a ell. L’esdeveniment més important al Barça i, per extensió al món del futbol, en aquest 2016 ha estat, desgraciadament, la mort de Cruyff. El mestre. Un “dijous Sant” (24-3-2016) després de dinar me n’assebento del la mort de l’home més transcendent en la història del nostre club i, probablement, del futbol modern, Hendrik Johannes Cruijff, conegut com Johan Cruyff havia mort a causa d’un càncer de pulmó, que uns mesos abans li havíen diagnòstic, i al cos m’envaix una sensació estranya i, principalment pel sentiment d’una tristesa profunda, malgrat no conèixer-nos personalment. I se’m posa la “Gallina de piel”. Maleït càncer. Maleït tabac. Ens va agafar per sorpresa, amb el peu canviat, un parell de mesos abans, “El Flaco” ens va dir que, a la mitja part, anava guanyant el partit per 2 a 0. L’holandès volador ho va guanyar absolutament tot amb l’Ajax, res amb la selecció holandesa. Però és tan gran (parlo en present, perquè, en aquest sentit, Cruyff no morirà mai) que els títols és el que menys important. El llegat que ha deixat al futbol és immens, sobretot al Barça. Va arribar a Barcelona, era “el cinquè Bestle” i com a jugador, després de 14 anys (14, presicament) va tornar el somriure a Can Culer guanyant una Lliga i etzibant un 0-5 a Chamartín. Fora el camp, va fer tant o més que a dins, oposant-se al règim i al seu equip, el Reial Madrid, reivindicant els drets més bàsics dels ciutadans i les llibertats d’un petit país (com Holanda), Catalunya. Era una “ànima lliure”, com el definia el seu amic Laporta. Va tornar al Barça com entrenador i ens va tornar, per segon cop, el somriure. No és casualitat que dels 5 grans jugadors que viuen a l’Olimp del futbol: Di Stéfano, Pelé, Cruyff, Maradona i Messi; ell ha estat, de moment, l’únic que ha triomfat com a entrenador. A partir de la seva arribada ens canvia la mentalitat i passem a ser un equip guanyador, segurament, el millor en els últims 30 anys, gràcies a ell. Ens va dur la primera Copa d’Europa (i indirectament, la segona, la tercera, la quarta i la cinquena) de la nostra història, tan desitjada! A més a més, -ens- va portar el futbol total, el futbol modern, tal com el coneixem avui en dia. Una idea irrenunciable, la millor idea per jugar a futbol. I la gran sort que hem tingut i que seguim tenint, és que aquesta llavor que va plantar i va fer crèixer altres entrenadors i molts jugadors han fet crèixer, tot i que a vegades no ha crescut tant ni tant bé. Però espero, desitjo i anhelo que aquesta idea sigui la base del futbol i de l’èxit al Barça durant anys i panys. “Al fútbol siempre debe jugarse de manera atractiva. Debes jugar de manera ofensiva, debes ser un espectáculo.” – deia en Johan. Amén. Es va retirar d’entrenador, però va seguir activament lligat a l’entorn blaugrana, per sort nostra. Podríem dir que va assessorar a Laporta en la seva etapa com a president (2003-2010), va encertar de ple en les seves decisions, tant Frank Rijkaard, com Pep Guardiola (el seu deixeble) van ser mèrit total de la junta Laporta i Cruyff. Aquesta mateixa directiva va decidir donar-li la presidència d’honor del club. En un gran gest, també, va entrenar la selecció catalana, un partit anual (sí, és molt poc), però el més important fou el gest, un altre, amb el poble de Catalunya. La gran majoria de la massa social blaugrana li estem i estarem eternament agraïts, però és una llàstima que no sigui el 100%. Des del sector ranci nunyista estan obsessionats en treure-li mèrits i minimitzar l’impacte que ha tingut en el club de la seva figura. Són una minoria, però no tanta minoria als mitjans de comunicació i al poder, especialment a la junta. Per acabar, m’agradaria reivindicar fer-li un gran homenatge, una manera seria l'”Estadi Johan Cruyff”, a l’Ajax ja ho han fet, i aprofitant el “Nou Camp Nou”, seria ideal fer-ho. Però sóc un somiador (no l’únic), és molt més probable, lamentablement, que s’acabi anomenant “Qatar Stadium”. “Salid y disfrutad.” Etern 14.