Dolent per al Barça

Bo per al Barça. Aquest fou el lema de la candidatura de Josep Maria Bartomeu i Floreta en les passades eleccions a la predidència del Futbol Club Barcelona, que va guanyar. La junta directiva ha aprovat per una, preocupant, vergonyosa i indigne, àmplia majoria l'acord entre el Barça i la fiscalia pel "Cas Neymar". En el que la fiscalia demana penes de presó pel president Josep Maria Bartomeu i per l'ex-president Sandro Rosell. Bartomeu va anunciar que se sotmetria, ell i la junta directiva, a una cosa similar a una moció de confiança en assemblea de compromisaris i en el cas de perdre-la dimitirien, però per si de cas fallen els compromisaris (la majoria molt fidels a la junta) el pacte ja està fet. Bartomeu ha fet rodes de premsa i Cardoner ha anat als mitjans de comunicació a defensar el pacte per capgirar la truita en aquesta barbaritat i n'estic segur que molts socis desinformats o mal informats que s'han cregut aquest nyap que ha fet Bartomeu i companyia, ja sigui per les explicacions oficials del club (les que he anomenat abans) o per les explicacions dels mitjans i periodistes afins a la junta, que sabem qui són i ja els coneixem, i que en l'assemblea de compromisaris sortirà l'opció de la junta, guanyadora. La plataforma Manifest Blaugrana, presidida per Marc Duch, ha obert un procés d'adhesions a una Denúncia a la Comissió de Disciplina del Futbol Club Barcelona. Joan Laporta i 9 socis més, també, s'han presentat com a acusació particular en el "Cas Neymar". Dues iniciatives, que des del meu punt de vista són absolutament necessàries pel bé del nostre club. Jo no sóc cap expert en el tema jurídic, però no cal ser-ho per veure un pacte que culpa el Club, per culpa de la gestió de dos dels seus president i que ells queden nets, no és gens bo pel Barça. El Barça, un club centenari que és dels socis, ha de quedar emmerdat a la justícia per culpa de la gestió d'aquesta junta directiva? No. Això no és pot permetre i el mínim que podria haver fet Bartomeu, que ha preferit salvar-se a ell i al seu amiget a canvi d'imputar el Club com a persona jurídica, hagués estat dimitir. Sandro Rosell va mentir en el preu del fitxatge de Neymar, no costava res dir la veritat i molts socis ho haguéssim entès, perquè Neymar és un excel·lent jugador. En comptes de rectificar o fer marxa enrera, Bartomeu va seguir en el mateix discurs de supèrbia i prepotència, però quan ha arribat l'hora de la veritat, s'han acollonit i han acabat pactant, embrutant la imatge del Club. A Can Culer som "més que un club" i coses com aquesta, el patrocini de Qatar o la gestió de la Masia són coses que ens allunyen d'aquesta distinció que és única en el món i fan que siguem un club més com pot ser el Madrid, el Manchester United o el Paris Saint Germain, per exemple. Això no és bo per al Barça, és dolent per al Barça.